Valéncia i el seu Regne es varen alvançar al seu temps, i a atres pobles, portant la modernitat a l'Espanya de 1900.
La Primera Exposició Regional d'Espanya es va celebrar en Valéncia en l'any 1883.
Recordant ací que el Regne Valencià va ser el primer en oferir a Espanya el Primer Sigle d'Or Lliterari, el sigle XV, gràcies als seus lliterats que escrigueren en la primera Llengua Romançada escrita, en Llengua Valenciana. Lliterats com Pere Pascual 1260, Francesc d’Eiximenis 1383, Antoni Canals en Valeri Màxim escrit en 1395, Vicente Ferrer 1412, Ausias March 1428, Isabel de Villena 1463, Joan Esteve 1489, Bonifaci Ferrer 1478, Joanot Martorell 1490, Joan Fernandez Heredia 1502, Miquel Perç 1510, Joan Bolavi 1521, Martí de Viciana 1574, Andreu Martí Pineda 1591, Felip de Malla 1619, March Antoni Ortí 1639, Llorenç Mateu i Sanz 1654, Gavalda 1700, Catherina 1700, Rocafull 1700, Carlos Ros 1716, Jaume Febrer 1726, Pascual Esclapes 1738, Marc Antoni Orellana i Mocholi 1795, Gaspar Bono 1790, Lluis Lamarca 1812, José Escrig i Martinez 1834, Narcís Fagés de Romà 1853, José Escrig i Martínez 1887 i un gran etc...
El Regne Valencià presentava la modernisació d'aquella Espanya.
Agricultura:
Arròs, Taronges, Cep, Oli d'oliva, Roses, Tulipans, Gallons, Hortalices, Fruites, Verdures etc.
Indústria:
Com era l'Indústria de la Seda, Darassanes, la Ceràmica, els alts Forns, la cocció de la rajola...La primera Imprenta d'Espanya va ser instalada en Valéncia en l'any 1474, i en eixe mateix any s'imprimí la primera obra lliterària d'Espanya: “Les Trobes en lahors de la Verge Maria” (considerat este com el primer llibre lliterari imprés en Espanya i escrit en Llengua Valenciana), (A finals del sigle XV i principis del XVI en la ciutat de Valéncia convivien impressors, enquadernadors, assaonadors i ilustradors i tots ells alcançaren fama i prestigi. En Valéncia s'imprimí el primer incunable datat, “el Comprehensorium” en colofó del 25 de febrer de 1475, pero sense impressor conegut. I en l'any 1477 “la Tertia pars Summa Theologica” considerat el primer incunable en totes les senyes completes (impressor i data). El primer molí de paper s'instaurà en el Regne de Valéncia en l'any 1056, i des de llavors este paper era exportat per tot lo món.
Sant Pedro Pasqual (1227-1300). Bisbe de Jaén i Màrtir, el Pare Jofré (1350-1417), fundador del primer Hospital siquiàtric, sent esta la primera Institució Hospitalària en Siquiatria del món, denominat dels Sants Màrtirs Inocents, este Hospital de malalts mentals es creà en 1409. En 1410, Valéncia tingué l'honor de tindre el primer orfenat del món. Sant Vicent Ferrer (1350-1419), fon un Dominic Valencià, taumaturc, predicador, llògic i filòsof, Juan Lluís Vives (1492-1540). Filòsof humaniste, Sant Lluís Beltrán (1526-1581). Missioner dominic, Patró de Colòmbia, Antonio Margil de Jesús (1657-1726). Missioner franciscà.
Sant Pedro Pascual (1227-1300). Bisbe de Jaén i Màrtir.
Fra Bonifaci Ferrer (1350-1417). Primer traductor de la Bíblia al valencià.
Jordi de Sant Jordi (1365-1424). Escritor.
Francesc d’Eiximenis (1330-1409). Escritor, escriu en 1383 Regiment de la Cosa Pública “La trenta dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascunsa a retengut ço que millor li es, i ha lexats los pus durs, e los pus mals sonants vocables dels atres, he ha presos los millors".
Este llibre fon presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia en 1383. Açó significa que Eiximenis fon el primer autor lliterari en fer l’afirmació explícita d’usar la Llengua Valenciana, anterior inclús a Antoni Canals.
Antoni Canals: (1352-1419). Escritor, en 1395 escriu Valeri Màxim.
“Tret del llati en nostra volguda llengua materna Valenciana aixina breu com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga catalana.”
Ausiàs March: (1397-1459). Caballer i Poeta Valencià, que escribia en Llengua Valenciana.
Joanot Martorell (1405/1415-1468). Cavaller Real, Escritor, autor del Tirant lo Blanch.
Sor Isabel de Villena (1430-1490), filla bastarda d'Enric de Villena, membre de la casa de Trastámara, regent en Aragó i Castella. Era una religiosa, poetisa i prosista de la noblea, la primera coneguda en llengua valenciana.
Joan Esteve (sigle XV). Notari i escritor valencià. També fon curial en la escrivania Real de Nàpoles.
En Joan Esteve, escrigué el llibre, "Liber Elegantarum", en l'any 1472, i és el primer diccionari de les Llengües Romanç, primer diccionari Llati Valenciá, s'escrigué en "Et Valentiana Lengua", la Llengua Valenciana, editat, publicat i imprés en la península ibérica, concretamente en Valéncia, en l'any 1489.
El Liber Elegantiarum, contituix u dels fruts més originals i grans del nou humanisme filològic dels Sigle XV en les terres de Llengua Valenciana.
Es tracta d'un fraser-diccionari Llatí-Valencià, d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.
El fet de que siga un autor valencià qui va escriure sobre estes influències, per als Regnes Hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des de Italia, referma el paper d'eix cultural que Valéncia tingué en el Sigle XV (i principis del Sigle XVI), nostre Sigle d'Or de les Lletres Valencianes i només Valencianes.
En el notres diccionari, el LIBER ELEGANTIARUM (primer diccionari de totes les Llengües Romanç de la Península Ibérica), al principi del seu colofó, podem llegir textualment:
Juan de Timoneda (1518/1520 - 1583). Poeta.
Gaspar Gil Pol (1530 - 1584). Escritor.
Andrés Rei d'Artieda (1549 - 1613). Poeta i dramaturc.
Cristóbal de Virués (1550-1614). Dramaturc i poeta.
Guillén de Castro (1569-1631), fon un dramaturc espanyol, considerat com el més important de l'escola valenciana de fins del sigle XVI i un dels més rellevants de la comèdia nova “lopesca”.
Francisco Pérez Bayer (1669-1781). Filòlec.
Carlos Ros: (1734), notari, escritor en llengua valenciana.
Ciència, Medicina i Tecnologia:
Arnau de Vilanova (1238-1311), provablement el mege més important del món i de l'Espanya migeval, escrigué obres claus per a la medicina europea migeval, com “Regimen Sanitatis ad regum Aragonum”, “Medicinalium introductionum speculum” i alguns tractats de patologia general, entre uns atres. Se'l coneixia com el "mege de Reis i Papes" i se li han atribuït obres d'alquímia. De formació políglota, dominava l'hebreu, l'àrap, el grec, algunes llengües vulgars de França, Itàlia i el llatí i valencià, sent estes dos últimes les que utilisà per a escriure les seues obres. Implicat també en qüestions polític-religioses del seu temps.
Antonio José de Cavanilles (1745-1804), fon un botànic i naturaliste interessat per l'agricultura i les costums de Valéncia, de lo que n'hi ha testimoni en les seues Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruits del regne de Valéncia (1795-1797).
Lorenzo Cózar: Mege i Investigador, en 1591 ya sorgix en Valéncia la primera Càtedra d'Espanya de medicaments químics i el Catedràtic dels quals era Lorenzo Cózar.
José Vicente de l'Olmo: (1611-1696): Geógraf.
Crisóstomo Martínez: (1638-1694): Anatomista.
Tomàs Vicente Tosca: (1651-1723): Erudit, Matemàtic, Cartógraf i Teòlec.
Juan Bautista Corachán: (1671-1741): Matemàtic.
Juan de Cabriada: (1665-1714): Mege.
Félix Pizcueta i Gallel: (1837 - 1890) fon mege, polític, periodiste i dramaturc i poeta.
Art:
Pintors com: Lluís Dalmau (1428-1416), pintor de la cort d'Alfonso V d'Aragó, Mariano Salvador Maella (1739-1819), Pintor de cambra de Carlos IV, Vicente López Portaña (1772-1850), pintor neoclassiciste, Joaquín Sorolla (1863-1923), pintor iluministe i artiste gràfic, aixina com també molts atres pintors Valencians: Francisco Dumenge Marqués (1842-1920), Ignacio Pinazo Camarlench (1849-1916), pintor impressioniste, un dels més destacats pintors valencians, en gran reconeiximent a nivell Espanyol i internacional, José Benlliure Gil (1855-1937), Antonio Muñoz Degrain (1840-1924), Salvador Martínez Cubells (1842-1914), Enrique Martínez Cubells Ruiz (1874-1917), i un gran etc...
Escultors com: Damián Forment (1480-1540), Escultor, Mariano Benlliure Gil (1862-1947), un dels més famosos escultors Espanyols del sigle XX.
Musica:
Vicente Martín Soler (1754-1806), compositor de reconegut prestigi internacional, compositor d'òperes i sarsuela.
En esta Exposició Regional d'Agricultura, Indústria, Filosofia i de les Arts de l'any 1883, rebé Valéncia i el seu Regne la Medalla d'Or de dita Exposició.
La Primera Exposició Regional d'Espanya es va celebrar en Valéncia en l'any 1883.
Recordant ací que el Regne Valencià va ser el primer en oferir a Espanya el Primer Sigle d'Or Lliterari, el sigle XV, gràcies als seus lliterats que escrigueren en la primera Llengua Romançada escrita, en Llengua Valenciana. Lliterats com Pere Pascual 1260, Francesc d’Eiximenis 1383, Antoni Canals en Valeri Màxim escrit en 1395, Vicente Ferrer 1412, Ausias March 1428, Isabel de Villena 1463, Joan Esteve 1489, Bonifaci Ferrer 1478, Joanot Martorell 1490, Joan Fernandez Heredia 1502, Miquel Perç 1510, Joan Bolavi 1521, Martí de Viciana 1574, Andreu Martí Pineda 1591, Felip de Malla 1619, March Antoni Ortí 1639, Llorenç Mateu i Sanz 1654, Gavalda 1700, Catherina 1700, Rocafull 1700, Carlos Ros 1716, Jaume Febrer 1726, Pascual Esclapes 1738, Marc Antoni Orellana i Mocholi 1795, Gaspar Bono 1790, Lluis Lamarca 1812, José Escrig i Martinez 1834, Narcís Fagés de Romà 1853, José Escrig i Martínez 1887 i un gran etc...
El Regne Valencià presentava la modernisació d'aquella Espanya.
Agricultura:
Arròs, Taronges, Cep, Oli d'oliva, Roses, Tulipans, Gallons, Hortalices, Fruites, Verdures etc.
Indústria:
Com era l'Indústria de la Seda, Darassanes, la Ceràmica, els alts Forns, la cocció de la rajola...La primera Imprenta d'Espanya va ser instalada en Valéncia en l'any 1474, i en eixe mateix any s'imprimí la primera obra lliterària d'Espanya: “Les Trobes en lahors de la Verge Maria” (considerat este com el primer llibre lliterari imprés en Espanya i escrit en Llengua Valenciana), (A finals del sigle XV i principis del XVI en la ciutat de Valéncia convivien impressors, enquadernadors, assaonadors i ilustradors i tots ells alcançaren fama i prestigi. En Valéncia s'imprimí el primer incunable datat, “el Comprehensorium” en colofó del 25 de febrer de 1475, pero sense impressor conegut. I en l'any 1477 “la Tertia pars Summa Theologica” considerat el primer incunable en totes les senyes completes (impressor i data). El primer molí de paper s'instaurà en el Regne de Valéncia en l'any 1056, i des de llavors este paper era exportat per tot lo món.
Filosofia i la religió:
Sant Pedro Pasqual (1227-1300). Bisbe de Jaén i Màrtir, el Pare Jofré (1350-1417), fundador del primer Hospital siquiàtric, sent esta la primera Institució Hospitalària en Siquiatria del món, denominat dels Sants Màrtirs Inocents, este Hospital de malalts mentals es creà en 1409. En 1410, Valéncia tingué l'honor de tindre el primer orfenat del món. Sant Vicent Ferrer (1350-1419), fon un Dominic Valencià, taumaturc, predicador, llògic i filòsof, Juan Lluís Vives (1492-1540). Filòsof humaniste, Sant Lluís Beltrán (1526-1581). Missioner dominic, Patró de Colòmbia, Antonio Margil de Jesús (1657-1726). Missioner franciscà.
Lliteratura:
Sant Pedro Pascual (1227-1300). Bisbe de Jaén i Màrtir.
Fra Bonifaci Ferrer (1350-1417). Primer traductor de la Bíblia al valencià.
Jordi de Sant Jordi (1365-1424). Escritor.
Francesc d’Eiximenis (1330-1409). Escritor, escriu en 1383 Regiment de la Cosa Pública “La trenta dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascunsa a retengut ço que millor li es, i ha lexats los pus durs, e los pus mals sonants vocables dels atres, he ha presos los millors".
Este llibre fon presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia en 1383. Açó significa que Eiximenis fon el primer autor lliterari en fer l’afirmació explícita d’usar la Llengua Valenciana, anterior inclús a Antoni Canals.
Antoni Canals: (1352-1419). Escritor, en 1395 escriu Valeri Màxim.
“Tret del llati en nostra volguda llengua materna Valenciana aixina breu com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga catalana.”
Ausiàs March: (1397-1459). Caballer i Poeta Valencià, que escribia en Llengua Valenciana.
Joanot Martorell (1405/1415-1468). Cavaller Real, Escritor, autor del Tirant lo Blanch.
Sor Isabel de Villena (1430-1490), filla bastarda d'Enric de Villena, membre de la casa de Trastámara, regent en Aragó i Castella. Era una religiosa, poetisa i prosista de la noblea, la primera coneguda en llengua valenciana.
Joan Esteve (sigle XV). Notari i escritor valencià. També fon curial en la escrivania Real de Nàpoles.
En Joan Esteve, escrigué el llibre, "Liber Elegantarum", en l'any 1472, i és el primer diccionari de les Llengües Romanç, primer diccionari Llati Valenciá, s'escrigué en "Et Valentiana Lengua", la Llengua Valenciana, editat, publicat i imprés en la península ibérica, concretamente en Valéncia, en l'any 1489.
El Liber Elegantiarum, contituix u dels fruts més originals i grans del nou humanisme filològic dels Sigle XV en les terres de Llengua Valenciana.
Es tracta d'un fraser-diccionari Llatí-Valencià, d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.
El fet de que siga un autor valencià qui va escriure sobre estes influències, per als Regnes Hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des de Italia, referma el paper d'eix cultural que Valéncia tingué en el Sigle XV (i principis del Sigle XVI), nostre Sigle d'Or de les Lletres Valencianes i només Valencianes.
En el notres diccionari, el LIBER ELEGANTIARUM (primer diccionari de totes les Llengües Romanç de la Península Ibérica), al principi del seu colofó, podem llegir textualment:
"Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: Latina et Valentiana Lingua: exactissima diligentia emendatus."
Juan de Timoneda (1518/1520 - 1583). Poeta.
Gaspar Gil Pol (1530 - 1584). Escritor.
Andrés Rei d'Artieda (1549 - 1613). Poeta i dramaturc.
Cristóbal de Virués (1550-1614). Dramaturc i poeta.
Guillén de Castro (1569-1631), fon un dramaturc espanyol, considerat com el més important de l'escola valenciana de fins del sigle XVI i un dels més rellevants de la comèdia nova “lopesca”.
Francisco Pérez Bayer (1669-1781). Filòlec.
Carlos Ros: (1734), notari, escritor en llengua valenciana.
Ciència, Medicina i Tecnologia:
Arnau de Vilanova (1238-1311), provablement el mege més important del món i de l'Espanya migeval, escrigué obres claus per a la medicina europea migeval, com “Regimen Sanitatis ad regum Aragonum”, “Medicinalium introductionum speculum” i alguns tractats de patologia general, entre uns atres. Se'l coneixia com el "mege de Reis i Papes" i se li han atribuït obres d'alquímia. De formació políglota, dominava l'hebreu, l'àrap, el grec, algunes llengües vulgars de França, Itàlia i el llatí i valencià, sent estes dos últimes les que utilisà per a escriure les seues obres. Implicat també en qüestions polític-religioses del seu temps.
Antonio José de Cavanilles (1745-1804), fon un botànic i naturaliste interessat per l'agricultura i les costums de Valéncia, de lo que n'hi ha testimoni en les seues Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruits del regne de Valéncia (1795-1797).
Lorenzo Cózar: Mege i Investigador, en 1591 ya sorgix en Valéncia la primera Càtedra d'Espanya de medicaments químics i el Catedràtic dels quals era Lorenzo Cózar.
José Vicente de l'Olmo: (1611-1696): Geógraf.
Crisóstomo Martínez: (1638-1694): Anatomista.
Tomàs Vicente Tosca: (1651-1723): Erudit, Matemàtic, Cartógraf i Teòlec.
Juan Bautista Corachán: (1671-1741): Matemàtic.
Juan de Cabriada: (1665-1714): Mege.
Félix Pizcueta i Gallel: (1837 - 1890) fon mege, polític, periodiste i dramaturc i poeta.
Art:
Pintors com: Lluís Dalmau (1428-1416), pintor de la cort d'Alfonso V d'Aragó, Mariano Salvador Maella (1739-1819), Pintor de cambra de Carlos IV, Vicente López Portaña (1772-1850), pintor neoclassiciste, Joaquín Sorolla (1863-1923), pintor iluministe i artiste gràfic, aixina com també molts atres pintors Valencians: Francisco Dumenge Marqués (1842-1920), Ignacio Pinazo Camarlench (1849-1916), pintor impressioniste, un dels més destacats pintors valencians, en gran reconeiximent a nivell Espanyol i internacional, José Benlliure Gil (1855-1937), Antonio Muñoz Degrain (1840-1924), Salvador Martínez Cubells (1842-1914), Enrique Martínez Cubells Ruiz (1874-1917), i un gran etc...
Escultors com: Damián Forment (1480-1540), Escultor, Mariano Benlliure Gil (1862-1947), un dels més famosos escultors Espanyols del sigle XX.
Musica:
Vicente Martín Soler (1754-1806), compositor de reconegut prestigi internacional, compositor d'òperes i sarsuela.
En esta Exposició Regional d'Agricultura, Indústria, Filosofia i de les Arts de l'any 1883, rebé Valéncia i el seu Regne la Medalla d'Or de dita Exposició.
Tenint en conte que en l'Espanya de 1890 a 1900 la modernisació encara no havia entrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario