I no chicotet: cal decidir si es diu 'català del sud amb variants valencianes o valencià del nord amb variants catalanes'. O dit d'altra manera, si valencià popular seguint les normes de la RAVC o valenciá normalitzat, perdó, catalanitzat segons les normes de l'AVL. Yo ho faré de qualsevol manera; al fi y a la postre, si les universitats permeten ingressar amb 5 faltes ortogràfiques, yo puc permetre'm tranquilament 10. Mes o manco, 5 per a la RAVC y 5 per a l'AVL.
L'atre día vaig llegir un frase: «El catalán con sus 'variantes valenciana i balear'», que molt engalanadament disfressada de respetabilitat acadèmica, ha escrrit el meu admirat Arturo Pérez Reverte, que m'ha deixat obnubilat. Potser tinga raó, però en la meua ignorant opinió personal és una garrafal estupidesa impròpia d'un acadèmic de la RAE presumptament coneixedor de la història literària del valencià i del català. Sap, o deu saber, que quan els catalans no sabien ni fer la 'o' ab un canut, en el Regne de València ya existien escritors en valencià reconeguts mundialment, com els March, Roïç de Corella, Sant Vte. Ferrer, L. de Fenollet, Martorell, Valmanya, etc. I que el primer llibre que és va imprimir en España és va imprimir en Valencia i en valencià l'any 1474. Quan no existía, repetisc, no existía el «clàssic» català actual inventat per Pompeu i Fabra a partir del barceloní de principis del segle XX.
Seria estúpid per la meua part pretendre donarli llisóns de filòlogia i lingüística al academic A. Pérez Reverte, per això recorreré als seus propis arguments, escrits en atres dels seus articuls, per a justificar la meua opinió: «La qüestió no és menor en absolut, entre atres coses perquè una definició d'eixa classe, inclosa en la RAE, és un instrument com a base per a consultar el verdader sentit d'una paraula. Per això és innegable revisar-ho i definir-ho». «Les llengües es fan en el món pels que les usen i són ferramentes que servixen per a comunicar-se, i saber dir lo que és vol dir».
Conclusió: tant el valencià com el catalá son llengües, per dir-ho d'alguna manera, 'monogenistes' del llatí, i cada una és com és, i te les seues propies particularitats llingüistiques que la diferencien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario