PremiTardor... posarem un atre fragment del citat treball que fa referencia a la falsa proclamacio de l'Archiduc Carlos de Austria, en Denia, com a Rey de Valencia el dia 18 d'agost de l'any 1.705, aprofitant la proxima conmemoracio de la "Batalla d'Almansa" que donava per finiquitá la Guerra de Sucessio. Este fragment pertany al capitul II del referit treball.
L’Ajuntament de Denia, en dinés del contribuyent trau publicacions cares, en paper del bo y a tot color, pera arrailar el catalanisme. Tenen tonellaes d’eixemplars y la sinyora Seser els endosa al primer que cau per l’archiu de Denia. U d’ells du de títul‘Itinerari Històric. Un passeig per Dénia recordant la Guerra de Successió". Els perpetradors d’ell son Josep Ivars Pérez, ‘Premi Tardor 2008’, y Rosa Seser, ‘Premi Tardor 2011’. Com el sinyor Pérez es arquitecte, intuixc que sa contribució al panflet es reduida, per ser l’archivera Seser qui deu tíndrer més fum d’imprenta per sa formació de Lletres.
Asoles he parlat una vegá en ella, el dilluns 27 de giner d’este 2014. La conversació es llimitá a lo mínim, en preguntes que, poquet a poquet, feen que Seser em guipara sinse enténdrer que fea allí y qué pretenía. Pera no pédrer temps, destacarem l’anronia que te de reproduir el divulgat dibuix d’Argemí, el de la falsa proclamació en Denia del archiduc:
«el 18 d’agost de 1705 proclama Rei de València l’arxiduc Carles a Dénia»
(Rosa Seser: La Guerra de Successió, Ajunt. de Dénia)
Deixant abanda que ‘archiduc’ s’escriu en -ch-, del lletí archi y fr. duc > fr. archiduc, val. archiduc, cast. archiduque, ingl. archduke (val. "archiduc", Porcar: Dietari, 1599),l’archivera Seser desconeix, per lo vist, que’n el Reyne de Valencia no teníen el protocol castellá de Proclamació; aixina que’l ausent archiduc (amagat en altamar raere dels canons del Ranelagh y el Britannia) no podía ser nomenat rey dels valencians (asoles era llegítim si fea Jurament dels Furs de la Ciutat y Reyne de de Valencia).
Desde temps de Joan Fuster, u dels anacrónics documents furris que’ls catalaners eixhibixen com a leitmotiv pera impóndrer les cuatre barres es la pintura del artiste barceloní Argemí, que tant agrá a Seser.
El catalá Tomás Argemí (Barcelona, 1870), havía illustrat revistes com l’Esquella de la Torratxaper el 1900 y, per lamateixa época, pintá l’anacrónica proclamació en Denia al estil dels péplums histórics del expansionisme catalá. El prefascisme nacionaliste sinyorejava la Barcelona d’Argemí, y els seus amics fea temps que havíen ideat la Gran Catalunya dasta Oriola, en les cuatre barres com a símbol sagrat.
 |
En un ambient escenográfic que sembla del Sombrero de tres picos d’Alarcón, un almidonat retor beneix la márfega de cuatre barres mentres el poble, representat per monyicots en sarahuells y llauraores d’ópera bufa, es torna gabia aplaudint a no se sap quí ni per quína rahó; perque l’atre candidat, el Borbó, encá no havía alterat cap dels Privilegis y Furs dels valencians, ni prohibit la llengua. Tot era lo mateix, dasta la pobrea, que’n temps del quimerétic Carlos II d’Austria.
La inqueta Seser, que coneix la guerra de simbols que patim contra la Real Senyera, fa una llegea al expóndrer una y atra vegá el dibuixet d’Argemí, en eixa banderola que may aparegué en Denia, com si fora proba documental.
N’hia que aclarir que les autoritats borbóniques (‘botiflers’, que diu Seser), usaven en normalitat la llengua valenciana abans del 1707; com demostra, per eixemple, l’escrit del Virrey referent als aconteiximents de 1705, usant lléxic valenciá com ‘placha’, morfología que hui produix arestilla y torna clorótics als catalanistes profesionals yvalencianistes matamorta:
"día deu del mes de agost ... la Armada de Inglaterra... ancorá en la Plachade la Vila de Altea, ahon estigué fent aigua en lo Riu" (Bib. Univ. de Valencia, ms.16) Els habitants de Denia, bocauberts, havíen vist en lluntanía la impresionant flota dels 150 navius aliats que ocupaven la mar; y, ademés, el castell estava sinse provisions. Com les condicions socials eren molt roínes, un mercenari conegut com a Basset, al servici dels austriacs, aprofitá l’ocasió y enganyá al poble oferint total abolició de tributs (als pocs mesos es donaríen cónter de l’anganyifa). Al poble de Denia li donavalo mateix l’Austria que’l Borbó. Resumint:
La inqueta Seser, que coneix la guerra de simbols que patim contra la Real Senyera, fa una llegea al expóndrer una y atra vegá el dibuixet d’Argemí, en eixa banderola que may aparegué en Denia, com si fora proba documental.
N’hia que aclarir que les autoritats borbóniques (‘botiflers’, que diu Seser), usaven en normalitat la llengua valenciana abans del 1707; com demostra, per eixemple, l’escrit del Virrey referent als aconteiximents de 1705, usant lléxic valenciá com ‘placha’, morfología que hui produix arestilla y torna clorótics als catalanistes profesionals yvalencianistes matamorta:
"día deu del mes de agost ... la Armada de Inglaterra... ancorá en la Plachade la Vila de Altea, ahon estigué fent aigua en lo Riu" (Bib. Univ. de Valencia, ms.16) Els habitants de Denia, bocauberts, havíen vist en lluntanía la impresionant flota dels 150 navius aliats que ocupaven la mar; y, ademés, el castell estava sinse provisions. Com les condicions socials eren molt roínes, un mercenari conegut com a Basset, al servici dels austriacs, aprofitá l’ocasió y enganyá al poble oferint total abolició de tributs (als pocs mesos es donaríen cónter de l’anganyifa). Al poble de Denia li donavalo mateix l’Austria que’l Borbó. Resumint:
A
El 17 d’agost de 1705, l’archiduc estava llunt de Denia, a bord del Britannia o el Ranelagh, buc almirant de la flota que, en el port de Denia, havía deixat 11 navius de guerra en fusilers.
. B
El 18 d’agost de 1705, ocupat el poble per fusilers inglesos, dins de la iglesia de Denia (no en la plaça major inventá per Argemí dos sigles més tart) es proclamá "Rey de España el señor Carlos III de Austria", no de Valencia. Els maulets eren molt espanyolistes, y ahon anaven sempre feen idéntic ceremonial en l’estandart imperial del Aguila, el de Carlos V y Felipe II (en Barcelona els diríen els ‘aguiluchos’, per anar amunt y abaix en el pardalot).
El 17 d’agost de 1705, l’archiduc estava llunt de Denia, a bord del Britannia o el Ranelagh, buc almirant de la flota que, en el port de Denia, havía deixat 11 navius de guerra en fusilers.
. B
El 18 d’agost de 1705, ocupat el poble per fusilers inglesos, dins de la iglesia de Denia (no en la plaça major inventá per Argemí dos sigles més tart) es proclamá "Rey de España el señor Carlos III de Austria", no de Valencia. Els maulets eren molt espanyolistes, y ahon anaven sempre feen idéntic ceremonial en l’estandart imperial del Aguila, el de Carlos V y Felipe II (en Barcelona els diríen els ‘aguiluchos’, per anar amunt y abaix en el pardalot).
C
L’eixércit maulet del archiduc sempre entrava en les ciutats en l’estandart imperial dels Austries en el Aguila, la bandera de la Creu de Sent Jordi dels inglesos y atres ensenyes secundaries. Aixina heu feren en Barcelona, com descriu l’italiá Vincenzo Bacallar:
"a 22 de agosto dio fondo en las costas de Barcelona... llegassen hasta laspuertas de Barcelona y aclamassen al rey Carlos ... enarbolaron Estandarte Austriaco y ciñeron la ciudad" (Bacallar: Comentarios de la Guerra, Génova 1725, I , p.172)
La bandera de cuatre barres no ix may junt a les tropes mauletes que, en 1705 y desde Denia, anaren furtant pollastres per Altea, Muchamel o Xixona, ahon s’endugueren bona pana y els arrebataren "la bandera de las Armas Imperiales". Fugint rabo borrego,segons descriu Maltés, els maulets baixaren a Muchamel "enarbolando quatro Banderas de las Cofradías de las Iglesias".
El acte de Denia era idéntic al fet en Gibraltar en els mateixos protagonistes, encá que’lsfusilers inglesos llevaren l’estandart Imperial dels Austries y enarbolaren la Creu de Sent. Jordi de la Ciutat de Llondres y Reyne d’Inglaterra:
"el día 14 de mayo (a. 1705) dio vista a Gibraltar... fixando en la Muralla el Estandarte Imperial, proclamó al Rey Carlos el príncipe de Armestad. Resistiéronlo los ingleses, plantaron el suyo y aclamaron a la Reyna Ana, en cuyo nombre se confirmó la posesión y se quedó Presidio Inglés" (Bacallar, p.130)
L’archivera Seser mentix al no dir la veritat vexilológica; pero, clar, si diu que’l drap de cuatre barres no pintava res en Denia en 1705, no ampomaría prémits com el ‘Tardor’del catalanisme expansioniste.
Els inglesos eren els que realment aguantaven a l’archiduc en el Reyne; fent asobint ostentació ruidosa (‘soroll, sorollós’, com a sinónim del val. clásic ‘ruido’, no es valenciá) del seu poder en Valencia:
"a medio día se repitió hoy la salva de artillería por el nombre de la Reyna Ana de Inglaterra" (Bib. Univ. de Valencia, ms. 460, f.134)
No hay comentarios:
Publicar un comentario