AUTOR: JAUME DE LA SERRA.- IDIOMA VALENCIÁ.
Les institucions són lo que les persones que les governen són.
La RACV no es una excepcio. Fa molts anys la RACV era una còsa, hui en dia una atra. La tendència actual no jua a favor ni del valencianisme, ni de la llengua valenciana, mes aína al contrari, son cambits a on els grans beneficiats son el catalanisme y la parla catalana.
En 1915 el més gran filòlec valencianiste de tots els temps, el pare Lluis Fullana Mira, publicà la seua "Gramatica de la Llengua Valenciana" a encarrec del "Centre de Cultura Valenciana" (lo que en acabant sería la "RACV"), la cual fon la primera gramatica d'esta institucio.
D'esta gramatica feta per Fullana en 1915 conve senyalar uns punts:
- Fullana no fa seus els guionets catalans que Pompeu Fabra, quimic catala, introdui en la normativa del catala ("mireula" y no "mireu-la").
- Fullana no fa seues les terminacions catalanes -ADA, -ADES, inexistents en llengua valenciana viva pero presents en el catala ("vesprà" y no "vesprada").
- Fullana no fa seues les regles d'acentuacio catalanes. Ell presenta unes regles d'accentuacio pròpies a on un dels punts més destacats es el d'acentuar sempre les vocals obèrtes ("còsa", no "cosa"), afavorint aixina la corrècta ensenyança y pronunciacio de la llengua valenciana.
Fon en l'any 1979 cuant la RACV, baix el nòm de "Acadèmia de Cultura Valenciana" (ACV), escomençà el seu acostament al catalanisme y a tindre una posicio de tibiea - pòc combativa - davant d'esta ideologia radicalment imperialista y anti-valenciana. En eixe temps estava al front de l'ACV el poeta y editor Xavier Casp (Deu tinga en Sa Glòria), qui havia segut catalaniste, aplegant inclus a publicarli en la seua editorial la gramatica a un dels "grans" del catalanisme, Sanchis Guarner.
Meritòria fon la conversio de Xavier Casp al valencianisme, pero el seu "solage" catalaniste el feu pegar passes arrere, normativament parlant, en comparacio al treball normatiu (gramática) fet pel filòlec valencianiste Lluis Fullana xixantacuatre anys ans.
La "RACV" de Xavier Casp feu seus els guionets catalans de Pompeu Fabra y els introdui en les "Normes d'El Puig" (normativa ortografica), acostant la ortografia valenciana a la catalana y en consecuència catalanisant la llengua valenciana, perjudicant aixina al valencià y beneficiant nomes al catalanisme imperialiste y anti-valencià.
En 1987, en la "Gramatica de la Llengua Valenciana" feta pels membres de la seccio de llengua de la "RACV" Chimo Lanuza, Laura García y Antoni Fontelles, estant Xavier Casp al front d'esta institucio, continuaren sent normatius els guionets catalans de Pompeu Fabra. Ademes, en esta gramatica, la "RACV" tambe dona caracter normatiu a les inexistents terminacions catalanes -ADA, -ADES (que en la gramatica de 1915 de Fullana no s'arrepleguen). Uns acostaments y sumisions normatives de la RACV al catalanisme que no fan més que perjudicar a la llengua valenciana y als valenciaparlants.
No anem a dir que Casp, Lanuza, Laura o Fontelles catalanisaren a còsa feta - conscientment - la normativa. Tot apunta a un assunt de "cultitis", una malaltia o enfermetat que la propaganda catalanista escampa en els seus falsos dogmes llingüistics y de la que molts valencianistes de bòna fe s'han contagiat (fentli inconscientment el jòc al catalanisme).
L'acostament més conscient y declarat de la RACV al catalanisme ocorregue en l'any 2003, cuant sense consens dins la seccio de llengua y anant en contra de la opinio majoritaria del valencianisme, membres de la seccio de llengua pròxims a "La Oronella" conseguiren impòndre a les "Normes d'El Puig" un calc de l'acentuacio de l'AVL, cavall de Troya del catalanisme y institucio "convergent" en el "Institut d'Estudis Catalans" (IEC), acostant encara més la normativa de la RACV a la catalana (fentles més semblants) y perjudicant aixina - una vólta més - a la llengua valenciana, als valenciaparlants y al moviment valencianiste (la fonda divisio y "cisma" creat en el valencianisme per esta imposicio catalanisant encara se mante viva a dia de hui).
Com s'ha pogut saber passat el temps, la editorial Oronella - ans que la RACV - pegà la passa de publicar els seus llibres en l'acentuacio catalana de l'AVL per motius purament comercials - per vore si aixina venien més llibres y guanyaven més dines -, una decisio y una rao hasta cert punt entenible dins d'una empresa privà, pero totalment inaceptables en una institucio de caracter valencianiste com es la RACV.
Desde que Salvador López Verdejo se fera en el control de la seccio de llengua de la RACV com a director, la defensa obèrta y clara que en el passat mantenia la RACV, dictaminant que el valencià era una llengua autóctona, naixcuda en tèrres valencianes directament del llati vulgar parlat pels iberorromans valencians (poblacio autòctona), ha anat desdibuixantse donant pas a una indefinicio que li ha obèrt les pòrtes a una teoria "occitanorromanica" que - sense pròves -, manifesta que el valencià forma part del "diasistema occitanorromanic" o sistema de dialèctes de la llengua "occitana" (dins de l'ambit cientific y acadèmic el terme "diasistema" significa "dialectal sistema" o "sistema de dialèctes/variants d'una unica llengua").
La teoria "occitanorromanica" implica que la llengua valenciana no sería una llengua autòctona naixcuda en tèrres valencianes per evolucio del llati vulgar, sino un dialècte de la llengua "occitana" que "algu" en el passat portà de "occitania" al Reyne de Valencia y que "algu" impongue a la poblacio autòctona valenciana.
De moment, la seccio de llengua de la RACV encara no ha presentat un treball, ni donat explicacio o pròva alguna, que aclarixca cóm aplegà eixe supòst "occità" a tèrres valencianes y de quina manera va sustituir a la llengua que tots els valencians parlaven en aquell temps. Salvador López, director de la seccio de llengua de la RACV, com a maxim responsable d'esta seccio, deuria fer publiques les pròves que demòstren y certifiquen - cientificament - la validea de dita teoria y que imaginem haura de tindre, encara que may ha mostrat.
Conforme a lo dit, la RACV fa temps que ya no defen inequivocament l'autoctonia de la llengua valenciana. Pòs tant la teoria catalanista, com la "occitanorromanica" son teories de "repoblacio" y "sustitucio" de la llengua pròpia dels valencians per una atra forastera. En un cas el valencià seria dialècte del catala portat desde el condat de catalunya y en un atre dialècte del "occità" portat desde "occitania".
Per eixe motiu no mos ha d'estranyar la que considerem desllavà, ridicula y vergonyosa definicio de "valencià" que Salvador López fa en el seu diccionari (omitix la autoctonia de la llengua valenciana y amaga la "nòva" filiacio occitanorromanica que desde la seccio de llengua de la RACV li donen):
valencià:
s. Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià i El Carche en Múrcia.
Uns atres assunts que deixen vore la falta de sensibilitat en la llengua valenciana y el valencianisme, o la falta de visio y estratègia d'algunes de les persones que estan (o han estat) dins de la RACV, són:
- L'haverse prestat la RACV a colaborar en la pantomima y escenificacio catalanista de creacio de l'AVL, cavall de Troya del catalanisme, sense escoltar les veus que li avisaven que ya estava tot amanyat a favor del catalanisme - aceptant Xavier Casp la caira de primer president de l'AVL y aceptant la RACV una ridicula representacio "valencianista" de cinc acadèmics dins de l'AVL d'un total de vintiu (els atres sètzè acadèmics serien catalanistes).
- La participacio del ya desaparegut deca Vicent Lluis Simo Santonja (Deu tinga en Sa Glòria) en actes de la catalanista y anti-valenciana AVL. Una institucio que com tots sabem - y el deca de la RACV deuria ser el primer en sabero - considera a la llengua valenciana catala y no té un atre objectiu més que impòndre als valencians el catala amagat baix la etiqueta de "valencià", en tot el perjui que això ocasiona a la pervivència de la llengua valenciana.
- Mantindre la RACV per molts anys com a acadèmic de numero al president de la catalanista y anti-valenciana AVL, Ramon Ferrer Navarro, qui al remat va preferir anarse'n ell mateixa de la RACV ans de renegar de la definicio de "valencià" que apareix en el diccionari de l'AVL a on diu clara, dirècta y obèrtament que el valencià es catala.
- Donar la RACV - y més en concret la seua seccio de llengua - la callà per respòsta davant d'esta definicio de "valencià" feta per l'AVL en el seu diccionari, cuant en uns atres assunts de molta menos transcendència o importancia han fet comunicats publics - més encara tenint en conte que este assunt tingue una repercusio publica y politica enorme.
- Manifestacions del penultim deca de la RACV - Enrique de Miguel Fernandez -, publicaes en un diari catalaniste, considerant com a "amics" als membres de la catalanista AVL, en una incomprensible postura de "germanor" davant d'una institucio a on els seus membres treballen conscientment en la imposicio del catala amagat baix la etiqueta de "valencià", sense importarli l'agravi que faria en les seues paraules al mon valencianiste y el desprestigi que ocasionaria a la pròpia RACV.
Y com a colofo les manifestacions que en la mateixa llinia d'agravis al valencianisme, desprestigi a la RACV y acostament a la catalanista AVL ha fet l'ultim - y esperem que de curt recorregut - deca de la RACV, Federico Martinez Roda, qui en el desig d'eixir del "limbo" - ¿"limbo" de la incompetència llingüistica a on viu? -, ha dit, en molt de "talante" (¿de "talentos" (dines, duros, money)?), que "el Diccionari de l'AVL es el de todos los valencianos" - eixe diccionari que dictamina que el valencià es catala y que ha segut fet per una institucio que treballa per impòndre el catala als valencians.
Un flamant deca que ademes ha tengut l'atreviment de destapar y fer public l'acostament gradual de la RACV a la catalanista AVL, posant com a eixemple la imposicio, fa més d'una dena d'anys, de la acentuacio catalanista de l'AVL a les "Normes d'El Puig". En estes declaracions l'actual deca deixa en evidència a la RACV y a la seua seccio de llengua, y dona la rao a tots eixos valencianistes que pòrten anys denunciant els acostaments y contactes "discrets" entre membres de la RACV y de la catalanista AVL.
Nomes li ha faltat dir al nòu deca que molts d'eixos acostaments y sumisions de la RACV al catalanisme - per accio o omisio - continuen dins la "nòva" gramatica que l'any passat, 2015, publicà la RACV. Una "nòva" gramatica en les mateixes taranyines catalanisants que la feta fa ventinòu anys baix la direccio y autoritat de Xavier Casp - en els mateixos guionets catalans de Pompeu Fabra y les inexistents terminacions catalanes -ADA, -ADES -, pero més corcà y catalanisà encara que aquella, pòs en aquella la RACV no havia pres el model catala d'acentuacio, mentres que en ésta, en la "nòva" de 2015, la acentuacio calcà a la de l'AVL forma ya part "oficialment" de les "Normes d'El Puig".
Com dic al principi: "Les institucions són lo que les persones que les governen són", per lo que si volem una atra RACV, més valencianista, que defenga en més fòrça y valentia a la llengua valenciana davant del catalanisme anti-valencià y oferixca una normativa que verdaderament represente a la llengua valenciana y als valenciaparlants, deurien ser unes atres persones qui haurien d'estar al front de la RACV, tant en el carrec de deca, com en el de director de la seccio de llengua d'esta institucio valencianista.
Que no mos la llancen a pèdre.
http://idiomavalencia.com/docs/val/racvquovadis.htm
Les institucions són lo que les persones que les governen són.
La RACV no es una excepcio. Fa molts anys la RACV era una còsa, hui en dia una atra. La tendència actual no jua a favor ni del valencianisme, ni de la llengua valenciana, mes aína al contrari, son cambits a on els grans beneficiats son el catalanisme y la parla catalana.
En 1915 el més gran filòlec valencianiste de tots els temps, el pare Lluis Fullana Mira, publicà la seua "Gramatica de la Llengua Valenciana" a encarrec del "Centre de Cultura Valenciana" (lo que en acabant sería la "RACV"), la cual fon la primera gramatica d'esta institucio.
D'esta gramatica feta per Fullana en 1915 conve senyalar uns punts:
- Fullana no fa seus els guionets catalans que Pompeu Fabra, quimic catala, introdui en la normativa del catala ("mireula" y no "mireu-la").
- Fullana no fa seues les terminacions catalanes -ADA, -ADES, inexistents en llengua valenciana viva pero presents en el catala ("vesprà" y no "vesprada").
- Fullana no fa seues les regles d'acentuacio catalanes. Ell presenta unes regles d'accentuacio pròpies a on un dels punts més destacats es el d'acentuar sempre les vocals obèrtes ("còsa", no "cosa"), afavorint aixina la corrècta ensenyança y pronunciacio de la llengua valenciana.
Fon en l'any 1979 cuant la RACV, baix el nòm de "Acadèmia de Cultura Valenciana" (ACV), escomençà el seu acostament al catalanisme y a tindre una posicio de tibiea - pòc combativa - davant d'esta ideologia radicalment imperialista y anti-valenciana. En eixe temps estava al front de l'ACV el poeta y editor Xavier Casp (Deu tinga en Sa Glòria), qui havia segut catalaniste, aplegant inclus a publicarli en la seua editorial la gramatica a un dels "grans" del catalanisme, Sanchis Guarner.
Meritòria fon la conversio de Xavier Casp al valencianisme, pero el seu "solage" catalaniste el feu pegar passes arrere, normativament parlant, en comparacio al treball normatiu (gramática) fet pel filòlec valencianiste Lluis Fullana xixantacuatre anys ans.
La "RACV" de Xavier Casp feu seus els guionets catalans de Pompeu Fabra y els introdui en les "Normes d'El Puig" (normativa ortografica), acostant la ortografia valenciana a la catalana y en consecuència catalanisant la llengua valenciana, perjudicant aixina al valencià y beneficiant nomes al catalanisme imperialiste y anti-valencià.
En 1987, en la "Gramatica de la Llengua Valenciana" feta pels membres de la seccio de llengua de la "RACV" Chimo Lanuza, Laura García y Antoni Fontelles, estant Xavier Casp al front d'esta institucio, continuaren sent normatius els guionets catalans de Pompeu Fabra. Ademes, en esta gramatica, la "RACV" tambe dona caracter normatiu a les inexistents terminacions catalanes -ADA, -ADES (que en la gramatica de 1915 de Fullana no s'arrepleguen). Uns acostaments y sumisions normatives de la RACV al catalanisme que no fan més que perjudicar a la llengua valenciana y als valenciaparlants.
No anem a dir que Casp, Lanuza, Laura o Fontelles catalanisaren a còsa feta - conscientment - la normativa. Tot apunta a un assunt de "cultitis", una malaltia o enfermetat que la propaganda catalanista escampa en els seus falsos dogmes llingüistics y de la que molts valencianistes de bòna fe s'han contagiat (fentli inconscientment el jòc al catalanisme).
L'acostament més conscient y declarat de la RACV al catalanisme ocorregue en l'any 2003, cuant sense consens dins la seccio de llengua y anant en contra de la opinio majoritaria del valencianisme, membres de la seccio de llengua pròxims a "La Oronella" conseguiren impòndre a les "Normes d'El Puig" un calc de l'acentuacio de l'AVL, cavall de Troya del catalanisme y institucio "convergent" en el "Institut d'Estudis Catalans" (IEC), acostant encara més la normativa de la RACV a la catalana (fentles més semblants) y perjudicant aixina - una vólta més - a la llengua valenciana, als valenciaparlants y al moviment valencianiste (la fonda divisio y "cisma" creat en el valencianisme per esta imposicio catalanisant encara se mante viva a dia de hui).
Com s'ha pogut saber passat el temps, la editorial Oronella - ans que la RACV - pegà la passa de publicar els seus llibres en l'acentuacio catalana de l'AVL per motius purament comercials - per vore si aixina venien més llibres y guanyaven més dines -, una decisio y una rao hasta cert punt entenible dins d'una empresa privà, pero totalment inaceptables en una institucio de caracter valencianiste com es la RACV.
Desde que Salvador López Verdejo se fera en el control de la seccio de llengua de la RACV com a director, la defensa obèrta y clara que en el passat mantenia la RACV, dictaminant que el valencià era una llengua autóctona, naixcuda en tèrres valencianes directament del llati vulgar parlat pels iberorromans valencians (poblacio autòctona), ha anat desdibuixantse donant pas a una indefinicio que li ha obèrt les pòrtes a una teoria "occitanorromanica" que - sense pròves -, manifesta que el valencià forma part del "diasistema occitanorromanic" o sistema de dialèctes de la llengua "occitana" (dins de l'ambit cientific y acadèmic el terme "diasistema" significa "dialectal sistema" o "sistema de dialèctes/variants d'una unica llengua").
La teoria "occitanorromanica" implica que la llengua valenciana no sería una llengua autòctona naixcuda en tèrres valencianes per evolucio del llati vulgar, sino un dialècte de la llengua "occitana" que "algu" en el passat portà de "occitania" al Reyne de Valencia y que "algu" impongue a la poblacio autòctona valenciana.
De moment, la seccio de llengua de la RACV encara no ha presentat un treball, ni donat explicacio o pròva alguna, que aclarixca cóm aplegà eixe supòst "occità" a tèrres valencianes y de quina manera va sustituir a la llengua que tots els valencians parlaven en aquell temps. Salvador López, director de la seccio de llengua de la RACV, com a maxim responsable d'esta seccio, deuria fer publiques les pròves que demòstren y certifiquen - cientificament - la validea de dita teoria y que imaginem haura de tindre, encara que may ha mostrat.
Conforme a lo dit, la RACV fa temps que ya no defen inequivocament l'autoctonia de la llengua valenciana. Pòs tant la teoria catalanista, com la "occitanorromanica" son teories de "repoblacio" y "sustitucio" de la llengua pròpia dels valencians per una atra forastera. En un cas el valencià seria dialècte del catala portat desde el condat de catalunya y en un atre dialècte del "occità" portat desde "occitania".
Per eixe motiu no mos ha d'estranyar la que considerem desllavà, ridicula y vergonyosa definicio de "valencià" que Salvador López fa en el seu diccionari (omitix la autoctonia de la llengua valenciana y amaga la "nòva" filiacio occitanorromanica que desde la seccio de llengua de la RACV li donen):
valencià:
s. Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià i El Carche en Múrcia.
Uns atres assunts que deixen vore la falta de sensibilitat en la llengua valenciana y el valencianisme, o la falta de visio y estratègia d'algunes de les persones que estan (o han estat) dins de la RACV, són:
- L'haverse prestat la RACV a colaborar en la pantomima y escenificacio catalanista de creacio de l'AVL, cavall de Troya del catalanisme, sense escoltar les veus que li avisaven que ya estava tot amanyat a favor del catalanisme - aceptant Xavier Casp la caira de primer president de l'AVL y aceptant la RACV una ridicula representacio "valencianista" de cinc acadèmics dins de l'AVL d'un total de vintiu (els atres sètzè acadèmics serien catalanistes).
- La participacio del ya desaparegut deca Vicent Lluis Simo Santonja (Deu tinga en Sa Glòria) en actes de la catalanista y anti-valenciana AVL. Una institucio que com tots sabem - y el deca de la RACV deuria ser el primer en sabero - considera a la llengua valenciana catala y no té un atre objectiu més que impòndre als valencians el catala amagat baix la etiqueta de "valencià", en tot el perjui que això ocasiona a la pervivència de la llengua valenciana.
- Mantindre la RACV per molts anys com a acadèmic de numero al president de la catalanista y anti-valenciana AVL, Ramon Ferrer Navarro, qui al remat va preferir anarse'n ell mateixa de la RACV ans de renegar de la definicio de "valencià" que apareix en el diccionari de l'AVL a on diu clara, dirècta y obèrtament que el valencià es catala.
- Donar la RACV - y més en concret la seua seccio de llengua - la callà per respòsta davant d'esta definicio de "valencià" feta per l'AVL en el seu diccionari, cuant en uns atres assunts de molta menos transcendència o importancia han fet comunicats publics - més encara tenint en conte que este assunt tingue una repercusio publica y politica enorme.
- Manifestacions del penultim deca de la RACV - Enrique de Miguel Fernandez -, publicaes en un diari catalaniste, considerant com a "amics" als membres de la catalanista AVL, en una incomprensible postura de "germanor" davant d'una institucio a on els seus membres treballen conscientment en la imposicio del catala amagat baix la etiqueta de "valencià", sense importarli l'agravi que faria en les seues paraules al mon valencianiste y el desprestigi que ocasionaria a la pròpia RACV.
Y com a colofo les manifestacions que en la mateixa llinia d'agravis al valencianisme, desprestigi a la RACV y acostament a la catalanista AVL ha fet l'ultim - y esperem que de curt recorregut - deca de la RACV, Federico Martinez Roda, qui en el desig d'eixir del "limbo" - ¿"limbo" de la incompetència llingüistica a on viu? -, ha dit, en molt de "talante" (¿de "talentos" (dines, duros, money)?), que "el Diccionari de l'AVL es el de todos los valencianos" - eixe diccionari que dictamina que el valencià es catala y que ha segut fet per una institucio que treballa per impòndre el catala als valencians.
Un flamant deca que ademes ha tengut l'atreviment de destapar y fer public l'acostament gradual de la RACV a la catalanista AVL, posant com a eixemple la imposicio, fa més d'una dena d'anys, de la acentuacio catalanista de l'AVL a les "Normes d'El Puig". En estes declaracions l'actual deca deixa en evidència a la RACV y a la seua seccio de llengua, y dona la rao a tots eixos valencianistes que pòrten anys denunciant els acostaments y contactes "discrets" entre membres de la RACV y de la catalanista AVL.
Nomes li ha faltat dir al nòu deca que molts d'eixos acostaments y sumisions de la RACV al catalanisme - per accio o omisio - continuen dins la "nòva" gramatica que l'any passat, 2015, publicà la RACV. Una "nòva" gramatica en les mateixes taranyines catalanisants que la feta fa ventinòu anys baix la direccio y autoritat de Xavier Casp - en els mateixos guionets catalans de Pompeu Fabra y les inexistents terminacions catalanes -ADA, -ADES -, pero més corcà y catalanisà encara que aquella, pòs en aquella la RACV no havia pres el model catala d'acentuacio, mentres que en ésta, en la "nòva" de 2015, la acentuacio calcà a la de l'AVL forma ya part "oficialment" de les "Normes d'El Puig".
Com dic al principi: "Les institucions són lo que les persones que les governen són", per lo que si volem una atra RACV, més valencianista, que defenga en més fòrça y valentia a la llengua valenciana davant del catalanisme anti-valencià y oferixca una normativa que verdaderament represente a la llengua valenciana y als valenciaparlants, deurien ser unes atres persones qui haurien d'estar al front de la RACV, tant en el carrec de deca, com en el de director de la seccio de llengua d'esta institucio valencianista.
Que no mos la llancen a pèdre.
http://idiomavalencia.com/docs/val/racvquovadis.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario