Ara, l’antiu diari del ‘Movimiento’ franquiste, y hui virtuós ‘tamborinarie’ del Moviment catalaner, du en primera fulla el secret de la saria descubert en Barcelona: “Una obra del Institut d’Estudis Catalans otorga rigor histórico al azul de la Senyera” (Levante, 8-XI-09) ¡Nyas, coca! A continuació, el periodiste llogorreiste Alfons García escriu este tango: “El tiempo, la distancia y la ausencia de conflicto suelen propiciar reflexiones más afinadas sobre asuntos que han levantado conflictos”. ¡La figa ta tía! ¿Quín conflicte podía aumplir de maganyes els ulls d’estos catalaners pera no vórer lo que teníen davant?. Fa més de vint anys, yo anava buscant senyeres per archius y biblioteques en Florencia, Módena, París o Lisboa; y ningú m’afoná la tótina per fero. El secret de la saria del IEC, en noembre de 2009, ve d’un estudi del Portulá de Gabriel Valseca (allí día Valseca, no Vallseca) del any 1439, fet per el valenciá acatalanat Ramón J. Pujades, del IEC, ahon descubrix que’l blau de la Real Senyera es migeval.
En realitat, tot lo que diu el sabut Pujades estava ya dit en “Senyeras valencians y pendones catalanes” (a Lizondo li doná vergonya el títul, y ficárem el de “Tratado de la Real Señera”), publicat l’any 1993 en edició del Ajuntament de Valencia, gracies al interés de Lizondo y, especialment, de Lola García Broch (mentres els furgastillos Tarancón y l’alcaldesa Nolla, sempre llonguis catalanera, mos ficaven la cameta).
Allí apareixía el portulá de Gabriel Valseca (Señeras val. p. 219) que vaig estudiar en el Museu Marítim de Barcelona, ahon me feren una bona reproducció del pergamí en la Real Senyera y la bandera del condat de Barcelona. Raere de la documentació que doní a coneixer n’hiavíen histories; aixina, la primera image en blau de la Real Senyera la trobí en la Bibliothèque Nationale de París y, encá que autoritats com l’italiá Almagia especulava en l’any 1410, be puguera ser del 1390. Per cert, una anécdota: la reproducció li la deixí a González Lizondo que, segons em digué, la guardá amorosament en la caixa forta de sa fábrica de broches. Hui, pot ser, si sa viuda no l’ha tirat al fem, l’haurá cremat el chiquet.
Lo que te pelendengues es que ara, per diro l’IEC, es migeval el blau; y cuan oferíem imagens del mateix portulá de Valseca y la del més antic de tots en el blau, el Ms. Ge. B.8268 de París (p.203), ningú va fer ni punyeter cas, asoles arrepleguí una tongá d’insults y descalificacions; un séneca de carreró día que falsejava la documentació; y atre, que era un mentirós “fatxa blaver”. Y no parle de periodistes serios com Mª Consuelo Reyna, sinos dels fumarells del Levante, El Temps, etc. ¡Quín podrimer de sectaris carcundes!. Asoles val lo que diuen els amos catalans. Els ‘tamborinaires’ obedixen y asolten els ¡¡beee, beeee, beeee!!, si es l’IEC qui “otorga rigor histórico al azul de la Senyera”. En estos paparruchos, ¿ahón podem anar els valencians?. Per cert, els ‘tamborinaires’ sempre han propagat que una fosca dreta capitalista mos donava dinés pera fer blaverisme ¡Qué més vullguérem!. Pera desgracia de ma dona, tot eixía del sou, desde’ls viages als hotels, encá que a vegaes asoles anava a vórer un document. Tinc una siná de factures de les reproducciones dels portulans de París, Módena, Llisboa, Barcelona, Florencia, Madrit, etc. Allí consta el día, mes y any en que m’aplegaven; y es demostra que son prou anteriors al secret de la saria descubert ara, en 2009, per catalans y catalaners.
Vosatros, els machongos del BLOC y contorná, sempre hau despreciat la Real Senyera y sacralisat al fals pendó de la Conquista. Dins de huit o vint anys, algún repinfilis del IEC reconeixerá que’l drap no es del temps de Jaume I y, entonses, el diari Levante s’agenollará y li dedicará la portá (els caldo d’olives de Las Provincias son encara pijor). Mosatros, els ‘terroristes’ de que parla el BLOG d’Enric Morera, ya heu diguérem en “Señeras valencians y pendones catalanes” (p.107). Y pera vergonya dels “imparcials” periodistes del Levante, les recorde que’n Las Provincias de Mª Consuelo eixía baix la foto d’un almidonaet Lerma, la resenya de Baltasar Bueno en este titular: “Hallado en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV con la Senyera en azul y coronada. El documento destruye las teorías de que el azul fue un añadido del siglo XIX” (9 d’Octubre de 1887). Els catalaners callaren com a morconases de bordell, no els interesava la veritat. El seus amos, l’IEC de Barcelona y els archimandrites Joan Fuster y Pere Mª Orts havíen aplegat al veredicte “contundent, científic, rigorós i històric” de que’l blau era franquiste o una ampastrá d’últims del sigle XIX, y més d’un tararot tancava l’asunt en el sonsonet: “opinió recolzada per la Universitat” ¡Quína merderá d’intelectuals!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario