Les falles i la llengua valenciana

Manuel Latorre i Castillo/ Tots els que vixqueren en primera persona la Batalla de Valencia mos enrecordem en molta nostalgia de l'espirit reivindicatiu que envolta les falles d'aquells anys de finals dels 70 i principis dels 80. No crec que siga exagerat afirmar que les comissions falleres jugaren un paper molt important en la lluita per guanyar la Real Senyera davant dels intents del catalanisme per impondre-mos la “marferga”. Llevant d'alguna falla puntual, com la desapareguda King-Kong de Esteban Gonzalez Pons, Fernado Villalonga i Julio Tormo entre atres, la gran majoria se volcà totalment en la nostra Senyera, reivindicant-la en cada acte, en cada monument i en cada carrer de la seua demarcacio. Ya se que es molt mes facil lluitar per algo tangible com: porta blau, valencianista, no porta blau, catalaniste. I que el tema de la llengua esta molt mes embolicat que en son dia el de la Senyera, la denominacio o l'himne. Pero cada any quan s'acosta Sant Josep no puc evitar agarrar-me uns cabrejos de Pare i Senyor meu al comprovar com la majoria dels llibrets i cartells de les falles estan escrits en una llengua que no te res que vore en la que se parla en els casals. I el problema no es a soles l'interes de algunes comissions per accedir a les pirriques subvencions de una Conselleria que te molta culpa en lo que esta passant. No, el tema es molt mes greu. Les Falles hui en dia estan en la seua immensa majoria en mans d'uns meninfots als que a soles les preocupa la festa, la fartera i no enemistar-se en Junta Central Fallera. Mentres els molts valencianistes que encara queden dins de les comissions preferixen mirar paca atre costat, farts d'enfrontaments i de ser senyalats com les ovelles negres de la festa, la tactica dels catalanistes esta clarament definida des de fa uns anys. “Intifalla” es el nom que va rebre el moviment ideat des de Bloc-Compromis per, en l'excusa de fer unes falles mes reivindicatives, anar infiltrant-se en un moviment que si ve historicament ha segut molt “blavero”, en estos moments es mes que susceptible de ser colonisat pel catalanisme que representen els gossos dolçaina. Que encara queden falles, com les de Regne de Valencia, Almirant Cadarso o Uruguay en el collons suficients per a desafiar a una JCF incapaç de donar un colp damunt de la taula i ficar ma en el tema de l'insoportable catalanisacio llingüistica de les falles. No lleva per a que tingan que reconeixer que en este tema els fallers no han fet lo que la llengua valenciana necessitava d'ells. Clar, que tambe es massa optimiste esperar que una JCF contolada per un partit popular que donà el català als nostres fills en els coleges, subvenciona a la ultra catalanista Escola Valenciana i inclou,sense cap necessitat, a l'Academia de la Llengua-catalana dins del nostre Estatut, fora a fer algo en favor de l'idioma valencia. Lo mes trist de tot aço es que estic convençut de que si totes les falles, encara que a soles foren les del Cap i Casal i area metropolitana que constituixen el 85% del total de falles que se plantent en tot lo Regne de Valencia, hagueren pres la conciencia que varen tindre per a defendre la Real Senyera i rotularen en autentica Llengua Valenciana. Ni tots els mestres catalanistes, ni els millons d'euros invertits per la AVL en furtar-mos el nostre idioma, hagueren pogut fer res contra elles. 700 falles escrivint en autentic valencià guanyarien en poquets anys la Batalla de la Llengua Valenciana. Estic tan convençut d'aço, com l'estic de que la deixadea de les falles, sumada a la politica catalanista dels successius governs valencians, en esta lluita propiciara que en poquet de temps mes siga practicament impossible revertir una situacio que mos porta inexorablement i si les falles no ho remedien al genocidi llingüistic.

MANUEL LATORRE I CASTILLO (President del Grup d'Accio Valencianista)