Manuel Sanchis Guarner és conegut per casi tots els valencians ya que és un dels referents del pancatalanisme valencià junt a Joan Fuster. Conegut per la gent m...és major per la seua lluita durant la transició a favor de l'unitat de la llengua i per la gent més jove per la contínua aparició en els llibres de text de valencià que hem tingut que estudiar en escoles i instituts.
Guarner va ser filòlec i historiador, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Real Acadèmia de l'Història, pero a pesar d'una gran preparació acadèmica, faltà a la veritat i va manipular per a desprestigiar l'identitat dels valencians a favor de la dels catalans.
Un dels símbols més important per a un poble és la seua llengua i Guarner va intentar ocultar el seu gran esplendor del que va gojar a lo llarc de l'història. En l'any 1964, publicà un artícul en la Revista Valenciana de Filologia (Tom VI, nº 2-3) sobre la Biblia Valenciana de Bonifaci Ferrer, en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase "de lengua latina en la nostra valenciana".
Un atre dels símbols de referència per a un poble és la bandera del territori i els valencians per sòrt tenim una en molta història, sent l'única bandera en ranc real en el món des de l'any 1377, concedida per Pere II El Cerimoniós per la llealtat del poble valencià en la Guerra dels dos Peres.
Sembla que esta part de la nostra història que pera tots els valencians és un verdader orgull, per al senyor Guarner és un incordi, ya que al no compartir la mateixa bandera que els catalans, no crea sentiment mutu per un mateix símbol i açò obstaculisa en la creació dels imperialistes "Països Catalans".
Per això el 6 de Maig de 1976 va publicar en el diari català "Avui" un artícul titulat "La franja blava de la senyera valenciana".
En dit artícul falta a la veritat dient barbaritats com que la franja blava coronada es va afegir a la bandera pel simple fet estètic o artístic, borrant la nostra història com a poble diferenciat de qualsevol atre: "... quan la senyera se feia vella i calia restaurar-la, sofria sovint modificacions, fruits de l'evolució del gust artístic i de la mentalitat colectiva, tant en l'asta com en el terçanell del teixit..." o que la primera referència sobre el blau en la Real Senyera va ser en l'any 1503: Especialemt important fou la renovació de l'any 1503, la primera vegada que tenim noticia que, en la confecció de la bandera d'oriflama, fou emprada "seda groga i blava", i aixi mateix fou tota vorejada amb una flocadura...".
Per a contrarrestar tal falàcia vos citare el primer eixemple gràfic sobre la nostra Senyera, a pesar d'existir documents escrits anteriors sobre la franja blava coronada en la Senyera, l'eixemple del que vos parle és el portolà anònim que es troba en la Biblioteca Nacional de Paris (França) de l'any 1410 i en el que s'observa sobre el Regne de Valéncia una bandera en franja blava coronada en dos barres roges sobre fondo groc. Dit portolà va estar conservat anteriorment en la Cartoixa de la Vall del Crist en Castelló.
És una vergonya que esta persona figure com un referent cultural per a la societat valenciana i persones treballadores i honestes com J. Almiñana, Lluïs Fullana, Josep Nebot...etc. seguixquen en l'ombra censurades per les institucions publiques.
Publicat per "TERRAVALENCIANA"
Un dels símbols més important per a un poble és la seua llengua i Guarner va intentar ocultar el seu gran esplendor del que va gojar a lo llarc de l'història. En l'any 1964, publicà un artícul en la Revista Valenciana de Filologia (Tom VI, nº 2-3) sobre la Biblia Valenciana de Bonifaci Ferrer, en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase "de lengua latina en la nostra valenciana".
Un atre dels símbols de referència per a un poble és la bandera del territori i els valencians per sòrt tenim una en molta història, sent l'única bandera en ranc real en el món des de l'any 1377, concedida per Pere II El Cerimoniós per la llealtat del poble valencià en la Guerra dels dos Peres.
Sembla que esta part de la nostra història que pera tots els valencians és un verdader orgull, per al senyor Guarner és un incordi, ya que al no compartir la mateixa bandera que els catalans, no crea sentiment mutu per un mateix símbol i açò obstaculisa en la creació dels imperialistes "Països Catalans".
Per això el 6 de Maig de 1976 va publicar en el diari català "Avui" un artícul titulat "La franja blava de la senyera valenciana".
En dit artícul falta a la veritat dient barbaritats com que la franja blava coronada es va afegir a la bandera pel simple fet estètic o artístic, borrant la nostra història com a poble diferenciat de qualsevol atre: "... quan la senyera se feia vella i calia restaurar-la, sofria sovint modificacions, fruits de l'evolució del gust artístic i de la mentalitat colectiva, tant en l'asta com en el terçanell del teixit..." o que la primera referència sobre el blau en la Real Senyera va ser en l'any 1503: Especialemt important fou la renovació de l'any 1503, la primera vegada que tenim noticia que, en la confecció de la bandera d'oriflama, fou emprada "seda groga i blava", i aixi mateix fou tota vorejada amb una flocadura...".
Per a contrarrestar tal falàcia vos citare el primer eixemple gràfic sobre la nostra Senyera, a pesar d'existir documents escrits anteriors sobre la franja blava coronada en la Senyera, l'eixemple del que vos parle és el portolà anònim que es troba en la Biblioteca Nacional de Paris (França) de l'any 1410 i en el que s'observa sobre el Regne de Valéncia una bandera en franja blava coronada en dos barres roges sobre fondo groc. Dit portolà va estar conservat anteriorment en la Cartoixa de la Vall del Crist en Castelló.
És una vergonya que esta persona figure com un referent cultural per a la societat valenciana i persones treballadores i honestes com J. Almiñana, Lluïs Fullana, Josep Nebot...etc. seguixquen en l'ombra censurades per les institucions publiques.
Publicat per "TERRAVALENCIANA"
No hay comentarios:
Publicar un comentario