GAV/ Al final no ha pogut ser i el valencianisme politic se presenta dividit a estes eleccions municipals i autonomiques. Dos son les opcions que arrepleguen en el seu programa la gran majoria de reivindicacions valencianistes: SOMVALENCIANS i la colaicio AVANT (REPO + UNIO + ANV). Perque les atres dos formacions que participaren en la taula redona que el GAV organisà en Febrer, ENV i POBLE, s'han auto descartat per al vot valencianista des d'el nostre punt de vista. Uns anant en una coalicio que utilisa les Normes del 32 i atres aprovant just abans d'eleccions la nova caraceta adopta per la tercera via: “La doble normativa”
En este panorama no es exagerat dir que el valencianisme politic a desaprofitat una oportunitat historica de tornar en força a les institucions valencianes. El desgast del PP anunciava des de fea temps una debacle del partit que ha sostingut al catalanisme durant els ultims 20 anys en el Regne de Valencia. Era el moment de recuperar el vot valencianista que el PP tenia captiu des de la traïcio de UV. Pero per aixo era necessari donar una image d'unitat i coherencia que presentant-mos dividits no anem a conseguir. I aixo es algo que el votant sempre castiga en les urnes. Ixca mos enganyem i el fer esta editorial abans de coneixer els resultats del 24 de maig haja segut un atreviment per part nostra, els dos partits traguen uns maravellosos resultats i al endemà de les eleccions se puguen unir en una unica formacio forta i cohexionada.... Pero a dia de hui este pronostic no es mes que politica ficcio voluntarista.
Si a este panorama li sumen el fet de que els partits emergents, Ciudatan's (En una candidata, Carolina Punset, catalana i catalanista), Podemos (format per gent catalanista de l'universitat de Valencia) i UPD (mes preocupat en no desapareixer que en atra cosa) no mos aprofiten als valencianistes. Mos trobem en el perill de tornar a caure en un pessimisme historic que esta llastrant al valencianisme des de fa ya massa temps. Des de que la CV de Juan Gª Sentandreu conseguira tornar a ilusionar i unir a totes les sensibilitats valencianistes, cap atre proyecte mos ha fet creure en que pogam tornar a guanyar una batalla i si esta volta tampoc ho conseguim, molts se plantejaran anar-se'n a casa davant l'impossibilitat de soportar pedre una i atra volta la mateixa guerra.
Despres estan aquells que pensen que el pas per la oposicio del PP servira per a que d'una volta per totes se creguen el seu discurs anticatalanista i que eixe mensage valencianista que a soles han tingut per a enganyar als votants se convertixca en una necessitat al trobar-se front a un govern format per la coalicio de tots els partits catalanistes de l'arc parlamentari valencià. De la mateixa manera que els populars en Aragó i Balears tornaren al poder en un plantejament molt mes anticatalanista que el que tenien abans de passar-se quatre anys en l'oposicio, el PPCV podria patir la mateixa metamorfosis. Coses mes rares se han vist en politica, pero la realitat es que va a costar molt que els valencianistes pugam tornar a confiar algun dia en aquells que mos enganyaren repetidament sense la mes minima vergonya.
I com ademes ya no mos fiem d'este poble nostre, que encara es capaç de tornar a tropeçar una volta mes en la mateixa pedra, que el vot de la por te molta força i el PP ho treballa molt be. Mosatros anem a intentar recuperar l'espirit de la Batalla de Valencia per lo que puga passar i el proxim 12 de Juny li farem entrega del Premi Llealtat 2015 a una d'aquelles dignes heroïnes de la transicio valenciana. Paquita Chilet representa com poques les virtuts d'unes “ties maries blaveres” a les que el catalanisme vullgué menysprear i a soles conseguí dignificar mes encara
En este panorama no es exagerat dir que el valencianisme politic a desaprofitat una oportunitat historica de tornar en força a les institucions valencianes. El desgast del PP anunciava des de fea temps una debacle del partit que ha sostingut al catalanisme durant els ultims 20 anys en el Regne de Valencia. Era el moment de recuperar el vot valencianista que el PP tenia captiu des de la traïcio de UV. Pero per aixo era necessari donar una image d'unitat i coherencia que presentant-mos dividits no anem a conseguir. I aixo es algo que el votant sempre castiga en les urnes. Ixca mos enganyem i el fer esta editorial abans de coneixer els resultats del 24 de maig haja segut un atreviment per part nostra, els dos partits traguen uns maravellosos resultats i al endemà de les eleccions se puguen unir en una unica formacio forta i cohexionada.... Pero a dia de hui este pronostic no es mes que politica ficcio voluntarista.
Si a este panorama li sumen el fet de que els partits emergents, Ciudatan's (En una candidata, Carolina Punset, catalana i catalanista), Podemos (format per gent catalanista de l'universitat de Valencia) i UPD (mes preocupat en no desapareixer que en atra cosa) no mos aprofiten als valencianistes. Mos trobem en el perill de tornar a caure en un pessimisme historic que esta llastrant al valencianisme des de fa ya massa temps. Des de que la CV de Juan Gª Sentandreu conseguira tornar a ilusionar i unir a totes les sensibilitats valencianistes, cap atre proyecte mos ha fet creure en que pogam tornar a guanyar una batalla i si esta volta tampoc ho conseguim, molts se plantejaran anar-se'n a casa davant l'impossibilitat de soportar pedre una i atra volta la mateixa guerra.
Despres estan aquells que pensen que el pas per la oposicio del PP servira per a que d'una volta per totes se creguen el seu discurs anticatalanista i que eixe mensage valencianista que a soles han tingut per a enganyar als votants se convertixca en una necessitat al trobar-se front a un govern format per la coalicio de tots els partits catalanistes de l'arc parlamentari valencià. De la mateixa manera que els populars en Aragó i Balears tornaren al poder en un plantejament molt mes anticatalanista que el que tenien abans de passar-se quatre anys en l'oposicio, el PPCV podria patir la mateixa metamorfosis. Coses mes rares se han vist en politica, pero la realitat es que va a costar molt que els valencianistes pugam tornar a confiar algun dia en aquells que mos enganyaren repetidament sense la mes minima vergonya.
I com ademes ya no mos fiem d'este poble nostre, que encara es capaç de tornar a tropeçar una volta mes en la mateixa pedra, que el vot de la por te molta força i el PP ho treballa molt be. Mosatros anem a intentar recuperar l'espirit de la Batalla de Valencia per lo que puga passar i el proxim 12 de Juny li farem entrega del Premi Llealtat 2015 a una d'aquelles dignes heroïnes de la transicio valenciana. Paquita Chilet representa com poques les virtuts d'unes “ties maries blaveres” a les que el catalanisme vullgué menysprear i a soles conseguí dignificar mes encara
No hay comentarios:
Publicar un comentario