Autor: Ricart García Moya. (Tercera part del seu treball corresponent al titul)
Lo que feu vosatros no te nom. Te done, esponchós Enric Morera, un eixemple de cóm es comporten els europeus civilisats y en trellat: els inglesos (no anglesos) adoren la Creu de Sent Jordi com a senyera del Reyne, pero no es fisguen d’ella perque primer era asoles de la ciutat de Londres.
No es nostre cas, perque la Real Senyera era de la “Ciutat y Reyne de Valencia”; un símbol inexistent en l’antiga Catalunya. Una vegá, en el Congrés de Banderes d’Alacant (Información, 9- XII- 1987) li vaig fer uns preguntats a un vexilólec catalá: ¿Ahón teníen amagá la Real Senyera de Catalunya en el sigle XV? ¿En quína sala, archiu o fortalea es guardava? ¿Tenía el gloriós ‘Principat’ un Centenar de la Ploma d’homens de guerra pera deféndrerla, o sixquera uns ronquinos pera fer bulto? No teníen res de res. Dasta careixíen de monedes acunyaes en el nom de Catalunya en els sigles XII, XIII, XIV, XV y XVI ¡Vaja chanca de Principat, sinse monedes propies ni senyera en tota l’Etat Mija, Renaiximent y Manierisme!.
Estem acostumats a que, pasat un temps, ixca un catalá o l’IEC a descubrir lo que mosatros havíem donat a llum un deceni abans. En el diari ‘Información’ d’Alacant eixia el 11 de joliol de 1989 una fotografía meua en el titular “La leyenda de la cuatro barras de sangre es castellana”, a continuació donava tot tipo d’explicació del orige castellá. Ningú dels mijos catalaners varen fer cas, asoles burles, descalificacions y escupinyaes dialéctiques; pero en l’any 2000, el catalá Martí de Riquer repetía punt per punt, paraula per paraula, el meu descubriment com si fora seu, ¡y tota la prensa nacional cantá l’habilitat erudita del sabi catalá!.
Lo que feu vosatros no te nom. Te done, esponchós Enric Morera, un eixemple de cóm es comporten els europeus civilisats y en trellat: els inglesos (no anglesos) adoren la Creu de Sent Jordi com a senyera del Reyne, pero no es fisguen d’ella perque primer era asoles de la ciutat de Londres.
No es nostre cas, perque la Real Senyera era de la “Ciutat y Reyne de Valencia”; un símbol inexistent en l’antiga Catalunya. Una vegá, en el Congrés de Banderes d’Alacant (Información, 9- XII- 1987) li vaig fer uns preguntats a un vexilólec catalá: ¿Ahón teníen amagá la Real Senyera de Catalunya en el sigle XV? ¿En quína sala, archiu o fortalea es guardava? ¿Tenía el gloriós ‘Principat’ un Centenar de la Ploma d’homens de guerra pera deféndrerla, o sixquera uns ronquinos pera fer bulto? No teníen res de res. Dasta careixíen de monedes acunyaes en el nom de Catalunya en els sigles XII, XIII, XIV, XV y XVI ¡Vaja chanca de Principat, sinse monedes propies ni senyera en tota l’Etat Mija, Renaiximent y Manierisme!.
Sinyor Morera Catalá, actues com a fel “tamborinaire” catalaner en nostre l’indefens Reyne de Valencia. Dels chicons del BLOC, com si fora un redoblant, sempre ix el mateix sonit: ¡som un país catalá!, ¡nostra llengua es la catalana!, ¡nostra bandera es la catalana!¡els feixistes, els terroristes del GAV!.¡Che, pareix que’l GAV siga Al Qaeda! Que yo sapia, lo més terrorífic que fan son els ambigús de camalet (no de bombes; sinos d’armeles, cacau y tramusos). Eres un llandós vintungles rodat de botafumeris. U d’ells te nomenava el Barak Obama valenciá, ¡la Madeu, quín descarament! Tot lo més, y no amotine, seríes la Carmen Lomana en pilila, per fer la monquilí entre lo que dius y lo que fas: ¿nacionaliste valenciá que vol convertir al Reyne en tiracordeta del Condat?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario