Falta de referents en el valencianisme.

Por Alex Esteve.-El Raconet Blau.-elperiodic.com.

Arriba de nou la veu valencianista als mijos de comunicació. Comencen a fer-se eco de les reivindicacions de defensa d´alló que nos fa ser valencians. Nos fa moltíssima falta, puix ya que els partits que nos “governen” no nos defenen com toca, els valencianistes hem de recuperar de nou els espais perduts per a conscienciar a la gent que una alternativa ad este poc compromís en lo valencià és possible.

Pero valorem el per qué d´arribar ad esta situació tan complicada. ¿Per qué perguèrem el referent polític valencianiste que representava al nostre poble com era Unió Valenciana? Pactes antinatura, prevendes i una OPA hostil feren tot lo demés. No es pot culpar tampoc per complet als atres partits de la desfeta que ocorregué puix la culpa d´haver deixat que el PP assumira i integrara el discurs valencianiste fon completament d´UV. Tal volta, si hagueren exigit la Conselleria de Cultura i Educació o inclús hagueren trencat el pacte de govern en el PP quan la marcha de Mari Àngels Ramón Llin, atre gall nos cantaria.

Per sort o per desgràcia soles teniem a UV com a referent. En el dia de hui s´intenten reviscolar nous partits d´estricta obediència valenciana, pero encara i tot costa de fer arribar el nostre discurs als millons i millons de valencians.

Ya que per ara els valencians “vaguem pel desert” puix les nostres reivindicacions no arriben ni se senten a on deuen sentir-se, Madrit... ¿qui nos defendrà d´aquells que, tant des de fòra com des de dins, volen usurpar la nostra cultura, la nostra llengua valenciana, les nostres raïls, el nostre patrimoni, lo que hem heretat des de temps immemorials? ¿Qui nos defendrà d´aquells que nos volen tindre agenollats, tant social com econòmicament? ¿Qui exigirà una major i més justa financiació per a la nostra terra?

Demanem valentia (d´ahí ve el nom del nostre regne), amor propi i implicació a tots els valencians. Nos falten referents en el valencianisme, tant polítics, com socials…pero al menys som optimistes, puix la faena desenrollada per les entitats culturals valencianistes és incessant i esperançadora.

Tal volta és hora d´exigir més llealtat a lo valencià ad aquells que sí tenen en la seua ma defendre lo nostre, les nostres senyes d´identitat, la nostra economia, els drets socials i llibertats puix ells són els que nos governen i ho poden fer. Pero confirmem la necessitat de tindre una veu pròpia en Madrit, com ya la vàrem tindre en el seu temps en UV. De tots i cada u de nosatros depén. Un poc d´amor propi ad este poble ni li vindria gens malament.

http://www.elperiodic.com/opinion/raconet-blau/4453_falta-referents-valencianisme.html